| Lletra | Empordanesa sóc, del jardí
de flors galanes i humils i ufanes.
Ma terra em va ensenyar a estimar
en ma infantesa, la dansa gentil,
La que alegra mon cor;
la dels meus amors!
És la sardana de l’Empordà!
Dansa famosa, ver orgull dels catalans
tu ens agermanes fent juntar les nostres mans.
Un jorn que la dissort m’allunyà
de Catalunya ma terra aimada,
sentí malalt nom cor de tristor
perquè no oïa la dansa gentil,
que enyorava mon ser,
lluny del meu terrer!
Bella sardana de l’Empordà
Dansa famosa, ver orgull dels catalans
tu ens agermanes fent juntar les nostres mans.
Frueix de nou mon ser, puntejant
les notes belles de la sardana.
Ma terra m’ha emparat i he tornat
perquè jo estimo la dansa gentil.
La que alegra mon cor;
la dels meus amors!
És la sardana de l’Empordà!
Dansa famosa, ver orgull dels catalans
tu ens agermanes fent juntar les nostres mans. |
 (1).svg)