| Lletra | Som gent d’avui
que pregonen arreu la llibertat.
I com a lema tenim l’Amor,
la Pau i la Fraternitat.
Mai més rancors
entre la gent que ens diem germans!
Estrenyem-nos fort les mans,
ratificant nostres lligams!
Un mateix cel ens esguarda,
acollidor i enamorat.
Igual terra ens escalfa
amb l’embolcall d’enamorat.
D’amor en som missatgers;
pregoners d’afectes i amistat.
Transmissors a la vegada,
de preuades lleialtats!
De classes ignorem barreres.
Fora esculls que en separin
sexe, color, religió o estat!
I que tothom com nova albada,
senti de ple l’alenada
d’una nova Llibertat.
Que el nostre escalf s’escampi
motivant els cors glaçats,
estrenant-los-hi nous desitjos
de conviure agermanats!
Som lleials en nostres actes;
amatents, cobejosos esforçats,
en que mai conveniències ni pactes
torcin el nostre delit d’ésser honrats.
Per nostres arrels passades;
per llinatges heretats,
no deixarem que ningú ultratgi
nostra llengua i llibertats!
No en som, ni en volem ésser
èpics pregoners de conquestes,
aconseguides amb el punyent vessar
de sang i de tempestes!
Ni subtils nuncis d’esclavatges
imposats per l’espasa o bé el punyal!
Pretenem ésser creuats fidels
sotmesos a celestial missatge,
que ens mana cercar i tornar-lo,
l’amor que ens vincula
aplegats com a germans!
De nostres cors l’enveja és bandejada
i del tracte, l’odi en fou foragitat.
I tenim la Pau i la Concòrdia
com herència i bé preuat!
Mai més barreres
s’interposin entre humans.
Clamem fort, les mans enlaire
nostre repte d’Igualtat!
El nostre pas, cap allí on vagi
obri el solc de nous camins,
que, vers el Cel albirant ses portes
ens condueixi pelegrins!
Envaïm les nostres places!
Omplenem tots els carrers
amb la nostra desmesura
de generosos i planers!
Cantem i ballem sardanes
i entonin nostres corals!
I que el cant s’aixequi enlaire
com un òscul entre humans!
Missatge, com forta abraçada
en pretenem sigui palès,
per la gent que n’és subjecte
de l’Esbart Rossellonès! |
 (1).svg)