| Lletra | Curts:
Canti la teva veu, la meva canti
el goig inquiet d’aquesta primavera!
La nostra veu dins l’aire s’ageganti
amb la força i l’escalf d’una palmera.
Cantem al lliri blanc
que és com un calze
i al groc botó de tanta margarida
cantem l’ombra mandrosa del vell salze
prop de l’aigua verdosa i adormida.
Llargs:
Cantem dels tendres blats l’estranya dança
en moure’s onejants entre roselles.
Una cançó d’amor i d’esperança
que ens ompli el cor i l’ànima d’estrelles.
Canti la teva veu la blanca rosa
jo, cantaré la rosa més encesa.
El món bell i és nou, canta l’alosa
volant per un cel clar, blau de turquesa.
Les nostres veus com un himne de glòria
cantin el perfum fresc de la pineda.
Cantin el riure de la branca nova
i el tremolar de la fulleta tendra.
Però cantem com mai, la roja rosa
que aquest abril el cavaller ens ofrena
i sigui cada pètal una joia
pel nostre cant dintre la llum serena. |
 (1).svg)