| Lletra | Curts:
La mar es va allunyant com una fera
la terra que endintrant-s’hi va darrera
li arrenca espurnes d’aigua i joc
la mar sospira ondada mentre dansa
amb ones de cançons i amb l’esperança
d’un altre dia alçant-se el mateix,
joc de mar, joc d’infantesa
joc de mar esvalotat
sense platja, sense pressa
sense pressa, joc de mar
Llargs:
Però l’escuma perduda d’una onada
de sal blanca ha quedat a dins la rada
tota quieta, tant blanca, com un lliri.
Ja no es ona, ja és poble d’aigües closes
la cresta s’ha fet pedra i entre les roses
te nom de solitud de cera i ciri.
Joc de mar, de ciri i cera
que s’escampa i que s’esvera.
Joc de mar, amb pobles i ones
que escomejen hores bones.
Oh, joc de mar, el poble guaita
firmaments de grisos dies, grisos.
Oh joc de mar, amb melodies
fosques d’aigua, joc de mar.
Volen vents tendres
sobre roques punxegudes.
Joc de mar, sentors menudes
cap record, aprop, de cendres de mar.
Joc de mar blava,
costa esclava de violins
i de roques i de pins.
Costa Brava! |
 (1).svg)