| Lletra | Ja ha fugit de nostres terres
cap al lluny, vers el calor
puig s’apropa a plans i serres
l’oratjol de la tardor.
Oreneta cridanera
de vol ample i cel obert
dolç present de Primavera
que t’allunyes, quan ve el fred.
Quan tornis en el meu poble,
des d’ara te’n faig esment
que en tens al dalt de ma porta
un niu que jo et guardaré.
Jo que no em moc mai de terra
i no conec d’altres camins,
en ta arribada crec veure
lo que tan lluny es de mi.
Tu ens parles de móns de fades
de ramatges i de boscams,
de grandeses ignorades
que ens han tal volta contades
ai las!, quan n’érem infants.
Ma terra et respecta sempre
com no ho fa amb cap altre ocell
i qui et ferís rebria el repte
de tothom que aima lo bell.
Oreneta joganera
que vas i vens amb els anys
torna al que el teu niu t’espera
ton niu de palla i de fang.
Adéu doncs, fins a reveure
que ens deixes quelcom tristois
quan te’n vas ho pots ben creure
t’enduus l’últim bes del sol.
Oreneta joganera
de vol ample i cel obert,
adéu: que ell et guardi sempre
d’un mal pas volant per el cel. |
 (1).svg)