| Lletra | Curts:
L’aigua del mar s’ha fet blava
de tant mirar-se el cel;
encís de la Costa Brava,
catalana fins l’arrel.
Déu posà en aquesta costa
tant d’encís en cada indret,
que des de l’alba a la posta
el sol brilla a tot esplet.
Penyes segats alterosos
vinyes pins i oliveres,
i uns pescadors valerós
que coneixen tot els mars.
Llargs:
Talment un ramat d’ovelles
de Begur a Palamós
surten de nit les estrelles
per veure el majestuós.
Oh, les platges d’Aiguablava
Fosca i Sant Feliu
que fan de la Costa Brava
el paradís de l’estiu.
Si pugem cap a l’altura
del Far de Sant Sebastià
els cants de la natura
es contemplen des d’allà.
Palamós, perla marina
de contorn interessant
amb sa Torre Valentina
que feu bastir Pere el Gran
Bellesa rica en ufana
que Déu amb el seu amor
en la costa catalana
va prodigar en abundor,
perquè davant de sa grandesa
diguin nadius i estrangers
Sa incomparable bellesa
no se la troba en lloc més. |
 (1).svg)