| Lletra | Per damunt de les muntanyes
i dels mars a través
sigui la cançó nostra
com un esbart d’ocells.
Arribarà a les platges
on es fa d’or el sol,
davallarà a la terra
que un dia ens fou bressol.
Algú dirà: Miracle!
Sentiu com canta el vent?
No és pas el vent que canta
són veus d’enyorament.
Primícies de l’horta
i roses dels jardins,
els blats que ja verdegen,
tot el creixent dels pins.
I el toc de les campanes
que es torna més punyent
i el crit com de tenora,
que sembla un manament!
Tota la primavera
prendrà en nostra cançó.
Un altra renaixença
viurà la Nació?
Que Catalunya entera
s’abrivi a poc a poc!
Si aquest abril ja escalfa,
quin juny serà de foc?
Com un vol d’orenetes
les veus del nostre cant
tramuntaran les serres
i passaran les mars! |
 (1).svg)