| Lletra | Pubilleta estimada,
si et volguessis casar amb mi,
te’n faria una llaçada
de petons fins a morir.
Ets tu la meva vida,
ets tu el meu tresor,
ets la dona escollida
l’imant ets del meu cor.
Per tu tan sols viuria,
per tu s’alegra el cor,
amb tu feliç seria,
per tu ploro d’amor.
Del jardí de la vida seràs tu
per mi la flor millor:
ets la dona escollida que m’has fet
més viva la il·lusió;
pel teu formós perfil,
pel teu posat gentil,
seràs de nostra terra
la més gran admiració.
Amb les teves cantúries faràs bell
el niu del nostre amor;
per la teva alegria tindrà amb tu
la vida altre sabor;
pels teus ullets jolius,
pels teus rics atractius,
seràs sempre la reina,
l’estimada del meu cor.
Per la teva grandesa, seràs tu
el meu preuat tresor;
per la teva bellesa seràs tu
el meu únic amor;
mira si t’hi estimat,
pubilla del Vallès,
que tant com jo t’estimo
no t’estimaran mai més…
mai més! |
 (1).svg)