| Lletra | Hi ha a Catalunya una muntanya
tresor de fe d’un bell passat
no en te cap més de millor Espanya
de millor com el Montserrat.
Encara avui s’hi veu pujar-hi
devots fidels a peu descalç,
remei encar van a buscar-hi
pobrets malalts.
Parella que somriu,
també encara hi du sos cors
també encar va a encomanar-hi
el niu dels seus amors.
Es flaire que guardem,
tresor d’un bell passat,
i a respirar-la anem
a Montserrat.
Montserrat per nostra terra
de la Pàtria es com el cor,
perxó ens guarda l’alta serra,
de fe santa ric tresor.
Poncelleta catalana
tu que portes tan bell nom,
festa gran i treu ufana,
escollida flor del pom.
De la llar dels teus pares.
Vetlla sempre el foc sagrat,
fes encendre cors de mares,
que l’estimin Montserrat.
Poncelleta catalana
tu que portes tan bell nom
l’aire dolç d’eixa sardana
que l’escampi arreu tot hom. |
 (1).svg)