| Lletra | Curts:
Quan et veig, muntanya Santa
muntanya de Montserrat,
ja cap enemic m’espanta
que s’acosta el més pintat!
Per un engany del francès
Catalunya fou venuda,
cada català en val tres,
i l’àliga cau batuda.
Varen entrar en so de pau
per sotmetre’ns sens consciència,
ans de veure el poble esclau:
Sometents, l’independencia!
Llargs:
I aquest crit els va aixecar;
fins de plata es feren bales
i el crit de tots a lluitar
retrunyí per monts i cales.
Sallent, Manresa, Igualada, i fins els de Sampedor
han pres destrals, pics i aixades,
han format gran batalló
i a defensar barricades.
Rics i pobres, xics i vells
tothom vol ser de la colla
i no hi valen els consells
d’aquell que afluixa i s’amolla.
A la primera batalla
ja recula l’invasor
sentint com pica i treballa
donant ordres un tambor.
Victòria, el català crida,
via fora l’invasor!
i tot reprèn nova vida
contra el francès mort de por.
I el Bruc va passar a la història
pel ressò d’aquell timbal!
que va donar jorns de glòria
a un exèrcit ideal. |
 (1).svg)