| Lletra | Curts:
Elvira Pagès i Major.
tingué tres nois i una noia,
eren la seva il·lusió
i més volguts que cap joia.
Bona mare i catalana
no calia pas dubtar
els va ensenyar la sardana
car eren de l’Empordà.
Llargs:
I la seva llar humil
és feliç i bella i clara
per brodar-la no hi ha fil
com els seu amor de mare.
El balcó és ple de flors
dins, la xemeneia crema,
per formar sos tendres cors
la vida no és cap problema.
I canten sens mai parar
i se’ls fa la vida bona,
les cançons de l’Empordà
omplen de goig la persona.
Volen ser un cant a la pau
que embelleixi nostra terra
i que mai, al poble esclau
l’endogali més cap guerra. |
 (1).svg)