| Lletra | Quant sut la lluna
en aquesta terra
el meu cor s’ofega
com una llavor.
Com un pinyol de pruna
quant surt la lluna
el meu cor s’enterra
? ? ? ? s’esquerda
i germina tot d’una.
Quan surt la lluna
d’aquest mar estàtic
el meu co s’encalma
con un jou immers.
Com l’albre sense fulles
quan sut la lluna
el meu cor s’enlaire
i el mar s’em enbranquen
per la punta del cel.
Dansardana, dansardana,
dansardana, dansardana
que la lluna ja és molt alta.
Que amb el cop de tamborí
que la llunya, que la lluna
que la lluna, ja és aquí.
Dansardana, dansardana,
dansardana, dansardana
que la lluna ja és molt alta.
Que amb el cop de tamborí
que la llunya, que la lluna
que la lluna, ja és aquí. |
 (1).svg)