| Lletra | Un capvespre fred de març
ranquejant, ferit de guerra
amb l'emoció del retorn
entra un jove a la taverna.
Tant de temps lluny de la pàtria,
tant de temps en altres mars,
tant de temps, tanta distància
no l'han fet pas oblidar.
La cançó que li cantava
gairebé farà quatre anys
a una nina d'ulls bellíssims
a la vora de la mar:
"Calellenca d'ulls bellíssims,
tens el mar al teu mirar.
Que bonica n'és Calella
si es miralla als teus ulls blaus".
Al sentir aquesta tonada
des de casa seva estant,
surt corrent l'enamorada
a l'encontre del seu cant.
Tant de temps que l'esperava,
tant de temps que l'ha enyorat,
tant de temps, tanta distancia
i per fi l'ha retrobat.
S'asseu i pren la guitarra,
fan silenci els pescadors,
i amb la veu entretallada
enceta aquesta cançó:
"Calellenca d'ulls bellíssims,
tens el mar al teu mirar.
Que bonica n'és Calella
si es miralla als teus ulls blaus". |
 (1).svg)