| Lletra | Muntanya tota bellesa,
muntanya tota ets amor,
quan els raig de sol t'envolten
ets coberta de fils d'or.
Al pujar sents esperança
el ser a dalt, t'omple el cor
i mirant cap a la plana
et fa sentir molt més fort.
I en veure la serralada
on hi brilla un gran estel,
sents que l'esperit es sossega
i t'endinses cap el cel.
El Virolai s'escolta,
n'omple tot el seu entorn
de la llavor que s'escampa
en fa brotar la verdor.
Una sardana t'abraça,
hi caben petits i grans
de tots en fem una pinya,
fermesa dels catalans.
Muntanya tota bellesa,
muntanya tota ets amor,
quan els raig de sol t'envolten
ets coberta de fils d'or.
Al pujar sents esperança
el ser a dalt, t'omple el cor
i mirant cap a la plana
et fa sentir molt més fort.
I en veure la serralada
on hi brilla un gran estel,
sents que l'esperit es sossega
i t'endinses cap el cel.
Et van envoltar de flames
llengües de foc devorants,
en mig de tanta tristesa
nostra Verge està resant.
Moreneta de la serra
nit i dia et venerem,
les arrels que aquí t'aguanten
nosaltres les regarem.
El Virolai s'escolta,
n'omple tot el seu entorn
de la llavor que s'escampa
en fa brotar la verdor.
Una sardana t'abraça,
hi caben petits i grans
de tots en fem una pinya,
fermesa dels catalans.
Mil•lenaris de paraules
sempre mirem endavant,
símbol, la nostra Senyera
amb quatre barres de sang. |
 (1).svg)