| Lletra | Som amants de l’optimisme,
lloem amb goig la virtut,
estimem a l’altruisme
i cantem la joventut.
Gustem la flaire de roses
que ofereix el maig florit,
amb goig diem belles coses
a l’amor que neix del pit.
Cantem la vida preada
en totes nostres cançons,
fent un himne a l’estimada
amb estrofes de petons.
Cantem la mare que bressa
amb amor el seu infant;
passem la vida depressa
amb l’esguard ben endavant.
Ovirem la benaurança
que ben junts tots gaudirem
i enfortits per l’esperança
enjoiats triomfarem.
La sardana de la vida
te l’anella gran, molt gran,
a ella tots hi convida
amb ella tots dansaran.
La cobla n'és la natura
composta de rossinyols,
encomanem la ventura
i treu del cor tots els dols.
I dansen tots els cors nobles
amb amor, els xics i grans,
sa música va pels pobles
dient que tots som germans.
Si escolteu a trenc d’aubada
la cançó del rossinyol,
apart la veu de l’aimada
quan al seu redós et vol.
Es que canta amb veu galana
amb el cor ple d'il•lusió.
es que vol que la sardana
la segellis d’un petó. |
 (1).svg)