| Lletra | Montserrat és sens recança
la muntanya d'esperit,
si no es veu, sens enyorança
perquè arriba a l'infinit.
Cada penya té una història,
cada abim un pensament,
que servem a la memòria
per reviure-hi eternament.
Es tan bella i alterosa,
que és l'orgull del nostre anhel,
on la verge tan formosa
amb les mans arriba al Cel;
on conversa amorosida
amb els àngels, a les nits,
i amb sa parla exquisida
endolceix llurs esperits;
tot aquell que se'n allunya
aviat s'és enyorat
i retorna a Catalunya
per veure a Montserrat.
Puix vol nostra Moreneta
que ens aimem com a germans,
i el seu amor de Mareta
és l'orgull dels catalans. |
 (1).svg)