| Lletra | Entre els claustre del Convent
tot riu, en aquell sant dia,
i enmig d'un Cel esplendent
les aus canten amb follia.
Sadollat el cor d'anhel
en la seva intimitat,
celebren, mirant al Cel
a Jesús ressuscitat.
El jardí tot canta i riu
com les serves del Senyor,
junt al brollador joliu
que a les flors dóna frescor,
i les monges, totes elles,
amb ses veus com art diví,
també canten caramelles
passejant per el jardí;
ja han format gentil anella,
la puntegen en augment,
la sardana dansen bella
que ressona pel convent.
Si les nenes les vegessin
entre els claustres, puntejant,
si amb elles les mans juntessin,
quina rodona més gran.
Amb la música llunyana,
les monges, quietament,
van puntejant la sardana
fent el goig d'aquell Convent,
i amb els ulls curulls de vida
i la joia en el seu cor,
celebren Pasqua Florida
que és la Pasqua del Senyor. |
 (1).svg)