| Lletra | És la nostra barretina
una tradició divina
apart d'un capell encès,
ja el besavi a la masia
la portava nit i dia
per ser l'honra del pagès.
Ella ens recorda joiosa
una gesta gloriosa
que va donar-nos molt fruit,
foren soldats i pagesos
que al cim del Bruc als francesos
venceren al vuit-cents vuit.
Les barretines vermelles
ens recorden les roselles
enmig dels camps rossejants,
i de gestes estimades
que mai seran oblidades
enmig de jorns triomfants.
La barretina mai falta
i fins el cor ens exalta
quan la llueix el jovent,
quins amb joia ben galana
la porten ballant la sardana,
besant-la amb amor el vent.
Quan els Cors el gran Clavé
fundà en nostre terré,
la barretina implantà,
i portada pel corista
el fa noble i altruista
i és un símbol català:
on la admiren les donzelles
quan els canten Caramelles
en la bella nit d'abril,
escoltant-les amoroses
les poncelles casadores
bategant son cor gentil.
La barretina no enganya,
de nostre cor és l'entranya
i és emblema de germans.
És l'ensenya més preuada
que jamai serà oblidada.
És l'orgull dels catalans. |
 (1).svg)