| Lletra | Hi ha una ciutat riallera
vora el mar i arran dels pins
on s'hi adorm la primavera
i el vent hi gronxa els destins.
Tot és tendre en el seu viure,
tot és blanc al seu anhel...
Qui d'ella cull un somriure
ja ha gustat el que és el cel.
Calellenca jovençana,
aire i sol i fortitud,
que en el llom de la façana
de ta casa, la virtut
hi ha brodat bandera encesa
de clarors de majestat,
que avellutes la puresa
en els clots de ta beutat,
al camí obert que tens ara,
no et donguis tancada d'ulls,
que fereix com l'atzavara
i té, a cada pas, esculls.
No et dobleguis a la vida
que et festeja foscament
ni a la paraula atrevida,
ni per l'enlluernament
d'un futur i una gaubança...
Sies arrel d'aquest fruit
que collia l'esperança
en aquell temps que no ha fuit
i que n'ets tu espill i flama.
Que els teus furs, a vora teu
els culli el cor que s'inflama
pel teu amor i per Déu.
Pensa que ets tu de Calella,
la joia que brilla més
i que mai voldria ella,
que el foc de tu s'apagués.
Que de la llar, pulcra i fina,
com un florit roserar,
Calella et vegi regina
i dolça mare, demà.
Sies l'estel que més brilla
quan més l'envolta la llum...
que Déu et va fer, pubilla,
d'aire, de sol i perfum |
 (1).svg)