| Lletra | Tarragona te l'encant
del seu sol, de les muralles
en viu l'esperit gegant
plasmat en moltes batalles.
Corprenen ses cíclops murs,
pedres heroiques, sagrades,
amb sang dels avis regades
per defensar-ne els furs llurs.
Imperial ciutat Romana
dels camps de maragda i or
que escampes arreu la ufana
i emplenes de joia el cor.
Llorito, Oliva, muntanyes
que nostra Ciutat vetllen
i dins de nostres entranyes
l'esperit de raça filtren
Plàcid riu Francolí
que escoltes les aigües manses
vers el mar, per anar a morir
sentint dels cims les recances.
Pont del Diable, alterés
que albires ses muntanyes
d'eixos camps plens d'harmonies
d'ocells, de fruits i de flors.
Balcó del Mediterrani
Salou, Miracle, són platges
en el mar plau-li brodar
les escumes dels seus onatges.
Cossetània del pur cel
de camps daurats i ginesta
en veure't amb dolç anhel
el meu cor repica a festa.
Tarraco del meu amor
que ets joiell de Catalunya
jo moriré de dolors
si la dissort me n'allunya. |
 (1).svg)