| Lletra | Curts 1:
Tordera es desperta
amb cant de sardana,
la dansa que brilla
amb llum del matí.
Matí de sardanes
matí ple d’aroma
que els cors agermana
i entendreix l’esperit
Tordera es desperta
amb veu catalana
i el cor farcit d’il·lusió
Curts 2:
El flabiol punteja
al cim de l’erola
cercant les carícies
dels matolls humits
I la brisa fresca
de la mar calmada
amb joia l’apropa
l’alè del clarís.
El flabiol punteja
al cim de l’església
i per les aigües del riu.
Llargs:
I lluny del turó entre la immensa explanada
descansa la vila, mirant l’horitzó,
espera l’albada per veure el nou dia
i omplir-se de vida, de música i color.
Tordera, Tordera, Tordera
els teus ulls es perden
cercant les carícies del mar i del bosc
cercant l’alegria de la dansa nostra
que ens omple de vida, de goig i d’amor.
Tu saps mil llegendes, coneixes la terra
recordes les gestes dels dies primers
i dins teu si guarden records imborrables,
que no pot robar-te ni el pas del temps.
Segueix vila hermosa contemplant l’erola
i l’espelta cima del Montseny gegant,
el blau de les aigües d’aquesta mar que admires
i les neus ufanes del bell Canigó
Tordera, Tordera
Notes: Erola, pla petit al cim d’una muntanya
Espelta, blat d’espiga petita. |
 (1).svg)