| Lletra | Per la nostra dansa, per la nostra dansa,
tots hem d’aplegar-nos formant un sol cor;
que ella fa el miracle que a tots agermana
i ens dóna joia
i en dón conhort.
Sempre dansem-la
sempre estimem-la
que així l’anella s’engrandirà;
com més extensa
com més immensa,
molt més formosa sella serà.
Visca nostra dansa, visca la sardana,
la bella filla
de l’Empordà.
Avui l’anella resta engrandida:
si era petita, s’ha fet més gran;
cada any que passa, nova florida
la fa més bella i exuberant.
Cantem, companys, que la victòria
la nostra tasca ha coronat,
que el nostre cant, que és cant de glòria,
amb veu vibrant sigui entonat.
Cantem, fadrins, cantem, donzelles,
al mateix temps que anem lluitant;
mentre formem noves anelles,
les existents molt més s’eixamplaran.
Que ens doni el cant nova embranzida,
puig nostra tasca esdevindrà
molt més planera i endolcida
si fermament sabem cantar.
Cantem, companys, que la victòria
la nostra tasca ha coronat
que el nostre cant, que és cant de glòria,
per sempre més podrà ser entonat. |
 (1).svg)