| Lletra | Floreix al cor una cançó
i als ulls hi brilla la claror
d’un gran amor que ens acompanya.
El nostre peu salta lleuger
a l’aire lliure, en ple carrer,
a l’amplitud de la muntanya.
Brillen els ulls mirant el cel
i es fa més dolç el nostre anhel
perquè la dansa ens agermana.
A sol batent hi ha més delit
i sota l’ala de la nit
te més tendresa la sardana.
Les nostres mans van estrenyent
el goig més viu del sentiment
bàlsam puríssim, inefable.
que dolçament inflama el cor
i que potser, fins a la mort,
serà un amor incomparable.
Si aquesta anell es va eixamplant,
els nostres cors exultaran
i oferiran la gran corona.
a aquell qui sempre hem estimat
el gloriós mestre Serrat
que ens guia sempre la rodona.
A prop del cor portem l’escut
el seu retrat, tan benvolgut
i set compassos de “Pregària”.
I mentre els llavis van pregant
reverentment anem dansant
mirant al cel, dolça encantària. |
 (1).svg)