| Lletra | La primavera és arribada
sembrant a dojo els seus tresors,
és la gran festa de l’anyada
festa del món, festa dels cors.
Ratllen el cel les orenetes,
canta a l’aubaga el rossinyol,
l’aire perfuma les violes,
el blat espleta el bes del sol.
Sentiu al cor l’afany de viure
més ardit?
Sentiu l’amor bategar lliure
dintre el pit?
Rialla del bon temps,
rialla de les flors
que despleguen ensems
perfums i cors!
Donzelletess afollades
de besades i cantors,
acudiu a les ballades
com un vol de papellons.
Ja s’espiga la tenora,
ja repica el tamborí;
au, fadrines, que ara és hora
de cercar-vos un fadrí!
La sardana és la llaçada
que al juntar les nostres mans,
en un sol, a la vegada
junta els cors dels catalans.
Passa a dreta, passa a esquerra,
donguem vols d’ací d’allí;
sota vostres peus la terra
se transforma en un jardí.
Que és llaçada, la sardana
que al juntar les nostres mans,
en un sol dalè agermana
tots els cors dels catalans. |
 (1).svg)