| Lletra | Pels voltants d’una esplanada
que festeja el Fluvià,
una vall rica i ufana
com cap més en el món hi ha.
Les Preses treballa i canta
al redós del Murrià.
Avui es endiumenjada
la gent d’aquest poble meu.
To és bullici i gatzara…
la Gala, anomenada,
escampa son encís arreu.
Quan la nit s’esmuny i neix l’albada
esdevé l’halo festiu albirador…
Es la tardor
quan la vall i la muntanya
són trobades d’or
que la Gala és arribada.
Neix il·lusionada
lluu endomassat vestit
a la pla reflectit
quan comences les ballades.
Cofoies van les donzelles
i els minyons puntejant,
i amb cintes meravelles
teixeixen oscilant.
I al joc de la dansa s’apleguen
les cintes a un capdell gegant,
i amb esclat joiós es despleguen
quan fineix la dansa triomfant.
Quan la Gala és arribada,
com flaires de boscana flor
a tot el poble encomana
son alè encisador,
i amb la vall i la muntanya
fan sardanes de debó. |
 (1).svg)