| Lletra | L’ametller blanc ha florit
i adés l’or de les mimoses.
Ai amor! Aquesta nit
duu sentors de flors descloses.
Ja s’ha fos la neu dels cims
i el vel gris de la boirina,
i ara el rec duu els regalims
i al mar blau, lleuger, camina...
Ai amor... escampa el vent
I jo enyor l’amor absent...
...I jo enyor l’amor absent
si no escoltes les tonades.
Tots els llums del firmament
brillen més que altres vesprades,
la nit clara s’ha guarnit
amb bellors de primavera
i la lluna et mira el llit
per l’escletxa balconera...
Obre els ulls a la il·lusió
de l’esplet de meravelles
i abelleix el teu balcó
escoltant les caramelles!
Obre els ulls i escolta el cor!...
Si a l’oïr-me s’accelera
no recullis ni els fils d’or
de la teva cabellera,
dóna’m prest el teu somrís
palesant l’anhel que exhales,
puix l’amor, essent feliç,
obre el cor i estén les ales...
L’ametller blanc ha florit!
Nostre cant l’espai rossola...
Tanca be el flam del teu pit
i no et sentiràs tan sola! |
 (1).svg)