| Lletra | La muntanya te el seu cant
que els vells arbres el teixeixen
amb el ritme de llurs branques.
L mar blava, onejant també canta
mentre llença sos tresors d’escuma blanques.
La mar blava llença els seus tresors
els seus tresors d’escuma blanques.
Dolces cantades amoroses ofrenen
a ses aimades, plens d’ardencia, els pastors
i d’amor s’inflamen tots els cors.
Com lluminoses estrelles
del cel en brollen clarors
i es bell el cant dels ocells jolius
i el remoreig de les clares aigües dels rius.
(... encisador) encisador.
Es la veu de la nostra terra aimada
es de la natura l’oració
tot en nostra Pàtria idolatrada
es una cançó i una esperança.
Nostra Pàtria, Pàtria idolatrada
Catalunya canta i es son cant un himne
ple de la fé santa que portem als cors
Catalunya canta i esdevé geganta
Catalunya canta. |
 (1).svg)