| Lletra | Curts:
Ja no queden al meu poble
ni més vinyes, ni raïms,
ja no tenen ni sarments ni més gotims.
Ni tampoc no s'espigola,
no hi ha terra per fer blat,
nostre terme ha quedat pobre
que ens l'han pres i s'ha acabat.
Jo voldria que al meu poble
hi hagués camps i molt de blat,
que existís la vinya noble
fent bon vi de qualitat.
Llargs:
Que tingués moltes vernedes
per què l'aire fos més sa,
que cap bosc no tingués cledes
on tothom pogués entrar.
I a la vora, una riera
ben sorrenca i alè pur,
hi passés ben riallera
l'aigua clara com l'atzur.
Que hi haguessin fonts i mines
i que l'aigua anés a dolls
que no ens do el cel com primes
tempestats amb molts sorolls.
Poguer viure de vegades
reunits amb els amics,
en família fer fontades
esplaiant-nos grans i xics.
Bo que tots tinguéssim sempre
una poma per la set
i la vida fos ben tendra
sens cabòries ni rossecs.
Que no sigui tan esquerpa
l'amistat entre la gent,
germanor i bon respecte
fa la vida més plaent.
Tant de bo que aquests miratges
transformant-se en realitat
esdevinguin uns bon gatges
aportant tranquil·litat.
I entre tots fer nostra terra
la més bella d'aquest món
que la pàtria al cor s'aferra
quan l'amor és més pregon.
Poema d’on ha sortit la lletra de la sardana cantada
MIRATGES
Joan Ambròs i Lloreda
Ja no queden al meu poble
ni més vinyes, ni raïms,
ja no tenen més els pobres
ni sarments ni més gotims.
Ni tampoc no s'espigola,
no hi ha terra per fer blat,
nostre terme ha quedat pobre
que ens l'han pres i s'ha acabat.
El ciment i terra cuita
del terreny s'ha apoderat
nostra vila ha quedat buida
d'objectius i voluntat.
Jo voldria que al meu poble
hi hagués camps i molt de blat,
que existís la vinya noble
fent bon vi de qualitat.
Que tingués moltes vernedes
per què l'aire fos més sa,
que cap bosc no tingués cledes
i on tothom pogués entrar.
I a la vora, una riera
ben sorrenca i alè pur,
hi passés ben riallera
l'aigua clara com l'atzur.
No mancant-hi fonts i mines
i que l'aigua anés a dolls
no donant el cel com primes
tempestats amb molts trontolls.
Poder riure de vegades
reunits amb els amics,
en família fer fontades
esplaiant-nos grans i xics.
Bo que tots tinguéssim sempre
una poma per la set
i la vida fos ben tendra
sens cabòries ni rossecs.
Que no sigui tan esquerpa
l'amistat entre la gent,
germanor i bon respecte
fan la vida més plaent.
Tant de bo que aquests miratges
transformant-se en realitat
esdevinguin uns bon gatges
aportant tranquil·litat.
Que una terra sense fruita
sense un prat ni cap paller
si a reviure no s'acuita
mala peça té al teler.
On no s'alça cap arbreda
ni s'hi sent perfum d'herbei
es pot dir que és terra freda
i d'escalf li cal remei.
Cal que fem de nostra terra
la més bella d'aquest món
puix la pàtria al cor s'aferra
quan l'amor és molt pregon.
Abbeville, 23 de maig de 1980 |
 (1).svg)