| Lletra | Balleu nostra dansa que agermana
les mans i els cors al bes del sol d’estiu,
mai pareu de ballar nostra sardana
que és el ball més formós i més joliu.
El somni viu el cant de primavera
a l’hivern del cor treu l’enyorament,
en son alè ha tret la flor primera
tot perfum que en la nit l’amor encén.
Les espigues creixent del blat granades
i arreu s’estenen com de l’or el brill,
quin goig després fan les garbes lligades
a la llum del cel, llum que es nostre espill.
Balleu dolces nines que son la vida
de l’ampla plaça del vell Cornellà
vostres peus son el festeig de la florida;
sa dansa un somni de dolç despertar.
De l’aire pur d’una dolça besada
del matí sols vosaltres rebeu,
i el ventijol i el cant de l’ocellada
vos diuen cantant balleu, balleu. |
 (1).svg)