| Lletra | Les mans dintre les mans. A cada galta
olors d’espígol, menta i romaní;
que cada ballador, salta que salta,
pugui escampar-les sempre pel camí.
Dansaire, és llibertat aquesta terra
i compromís de sembrar vida i pau.
Només t’han de fer por els crits de guerra
i la cadena de sentir-te esclau.
A tu res no t’immuta ni t’estranya
perquè en la dansa estàs molt ben guardat:
patró Sant Jordi sol matar l’aranya
mirant de fit els cims de Montserrat.
L’anella s’engrandeix, quina corona;
per cenyir mars i boscos i ciutats...
Avui que el cap de colla es diu Girona
no la desfem, quedem-nos-hi abraçats. |
 (1).svg)