| Lletra | Tota la vida vora les ones
com no hem d’entendre
el seu cantar...
Si el sol les daura
si el vent les torba
sempre a prop d’elles hem estat.
Cantem la vida alegria
cantem negrors del passat,
diuen un cant a l’aimia,
cantem pel que s’ha allunyat.
Balancejant com un bressol
van les onades
i van trencant al raig del sol
dolces tonades...
Al cap-al-tard escumejant
encara canta
etern cantar dia i nit
i sempre dura sa complanta.
El mariner com encisat
no sap deixar-la
i té mig cor envers sa llar
mig a la barca.
És un cantar tot plenitud
moltes vegades,
altres xiu, xiu, d’un to melós
propi de veus enamorades.
Tota la vida vora les ones
amb quin delit volem cantar,
han sigut elles ritmadores
de la sardana de la mar. |
 (1).svg)