| Lletra | Des del cim de Sant Jeroni
mirador de terra i cel,
veig el místic patrimoni
de la Verge, nostre estel.
Blanquejar en terra llunya,
veig l’errivol Pirineu
i un bell tros de Catalunya
bategant sota el meu peu.
Veig arreu altes cimeres
que fistonen l’horitzó
i dels gorgs i les cingleres
l’estimball engolidor
i com cinta platejada,
també albiro el Llobregat
bo i besant la escolada
resplendent del mont sagrat...
Serra endins, drecen llur testa,
freturosos d’infinit,
els gegants de blanca vesta
i amb cuirassa de granit.
Són pastors d’alba pellissa
que arreu formen grans estols
prop la font enyoradissa
i entre abims i corriols
i tots junts fan la rotllana
gloriosa dels gegants
i junts ballen la sardana,
estrenyent llurs aspres mans,
quan fulguren les estrelles
i ressonen amb esclat
les joioses cantarelles
de l’oreig enjogassat
que és la veu de la tenora
corejada pels ressons
de la font sempre sonora
i dels cingles més pregons...
I és més bella la sardana
puntejada pels gegants
quan s’enfila, sobirana,
la cançó dels escolans
que en el cor de la carena
sempre hi troba un tornaveu,
la pregària a la Morena,
sota l’ombra de la Creu. |
 (1).svg)