| Lletra | Curts 1:
Quan trobes un pla, un prat o una gleva
el peu se n’hi va, vol sardanejar.
Quan sents un ocell que piula sardanes
se’t clava a la pell i cantes amb ell.
Curts 2:
I quan a ple sol el vent s’enriola,
sents el flabiol i balles tot sol.
I aquest sentiment que l’aire respira
se’t clava a la pell i cantes amb ell.
Llargs:
Et fa estar content i contes al vent.
Som muntanyencs, sardanes cantem,
som muntanyencs, sardanes ballem.
Te’n vas a la vall per la pollancreda
Te’n vas al serrat i sents el metall
amb dring de cristall,
pujant la drecera hi sents tot l’esclat
del so benaurat.
I vas pels camins sentint la sardana
que et va cor endins amb aires divins.
I quan ve la nit tenores escoltes
que et bressen el llit i et deixen dormir |
 (1).svg)